Aquest llibre analitza històricament les causes de fons, els elements en joc i la vertebració de les teories, l?acció política i la gestió de les identitats col·lectives que estan en la base del procés nacional que s?ha obert a Catalunya a l?inici del segle XXI. Des de fa unes dècades, la historiografia ha adoptat el concepte de «nacionalització de les masses» per significar els processos històrics a través dels quals els individus d?una societat han adoptat el sentiment de pertinença a una comunitat nacional. En els darrers segles, Catalunya no ha disposat de les estructures polítiques pròpies per impulsar aquesta nacionalització que en altres bandes ha estat competència de l?estat; per això el cas català és tan interessant.

El llibre parteix de l?anàlisi del cas català en relació amb els altres que integren el món mediterrani occidental i estudia la contribució del moviment romàntic del segle XIX a la fixació de les identitats modernes mitjançant l'exemple de l?obra de Mañé i Flaquer. Així mateix, descriu el paper del sector dels intel·lectuals en aquest procés nacionalitzador i la contribució cabdal dels dos presidents de la Mancomunitat, Prat de la Riba i Puig i Cadafalch.

La darrera part del llibre aborda les dinàmiques socials, polítiques i culturals que s?han desenvolupat en les darreres dècades a Catalunya i que permeten avaluar la gran densitat històrica sobre la qual se sustenta el moviment nacional actual.

Jordi Casassas Ymbert (Barcelona, 1948) es va doctorar a la Universitat de Barcelona amb una tesi titulada Jaume Bofill i Mates (1878-1933). L?adscripció social i l?evolució política (1977). Actualment és catedràtic d?història contemporània a la mateixa universitat. També és director del Grup d?Estudis d?Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (del 1990 fins ara), de la revista Cercles d?Història Cultural (del 1998 fins ara) i de la XarxaTemàtica d?Història Cultural de l?Àrea Mediterrània (1998-2012). Ha estat codirector de la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català (30 volums entre 1983 i 1993) i assessor principal de la Història, política, societat i cultura dels Països Catalans (12 volums, 1995-1999). Des del 2012 és membre numerari de la Secció de l?Ateneu Barcelonès. 

Entre els temes de la seva especialització sobresurt la història dels nacionalismes contemporanis i, en especial, del catalanisme. Entre les seves publicacions cal destacar: Entre Escil·la i Caribdis. El catalanisme i la Catalunya conservadora de la segona meitat del segle XIX (1991), El futur del catalanisme (1997), Histoire du nationalisme catalan (2002), El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats (2005) i La fàbrica de les idees. Política i cultura a la Catalunya del segle XX (Afers, 2009).