Després de l'estudi de Stefano Cingolani sobre els orígens del fet identitari a l'alta
edat mitjana, el present llibre del professor Sobrequés analitza com a partir del 
segle xv es van consolidar els trets identitaris de la nació catalana i com van 
sobreviure amb plenitud al llarg de l'època moderna (segles xvi ixvii) i fins al 1714. 
L'obra estudia els diversos aspectes de la plena consciència identitària del poble 
català, manifestada en el sistema polític, en el dret constitucional propi, en el 
llenguatge nacionalista, en el concepte d'estranger com a expressió diferenciada 
dels catalans, tant en l'aspecte civil com en l'institucional i l'eclesiàstic. El llibre 
aborda també l'existència d'una identitat confederal a través de l'estudi del 
concepte de Corona d'Aragó. L'autor fa una especial referència a l'enfortiment del 
nacionalisme, plenament "modern", en els períodes de crisi política, l'interregne de 
Casp (1410-1412), la Guerra civil del segle xv (1462-1472) i la Guerra dels 
Segadors (1640-1652).