Això de prendre decisions és ben fotut. On se n'ensenya? Qui te n'ensenya? Els pares? Els meus, no. A l'institut? No em va fer mai l'efecte que ningú m'ensenyés a prendre decisions; al contrari, sempre em sentia manat, dirigit, i cada vegada que tenia un criteri diferent, algú em picava la cresta i em recalcava que estava equivocat. havia de fer allò que feia tothom, posar als exàmens allò que deien exactament els llibres o que havien explicat els neures dels professors. I t'adones que camines per la vida com un zombi. Bé, el millor és no adonar-te'n i anar seguint el corrent. Fins que que trobes una pedra o ja estàs fart...