Cròniques de Kaneai és un recull de contes fantàstics, la majoria dels quals transcorren a Cerbi (Valls d’Àneu). La natura hi és omnipresent i s’hi trenen dues melodies ben diferents, la de l’alta muntanya humanitzada, on es barregen pagesos i estiuejants, i la fantàstica, que brolla de les esquerdes de la terra, de les roques i dels salts d’aigua. La música i el silenci.

Contrast entre un paisatge geogràfic concret, fet de muntanyes, rius, prats i cases de pedra amb llosats, i les històries narrades, ocultes, que surten de les fissures, esbiaixen i tenyeixen l’espai de colors desconcertants i pinten un univers de límits imprecisos. La muntanya com a un entorn que desperta records i malsons, que propicia desvetllaments personals i històries fora de lloc.

També hi ha petites dosis d’experimentació narrativa, en especial al conte Kaneai, que es podria titular perfectament l’art de la fuga.