«Aquesta història del diari AVUI està escrita en primer persona del plural, amb el testimoni de qui escriu i de moltes altres persones que van treballar-hi, que el van dirigir o que hi van posar diners.

També hi ha hores d hemeroteca a Ca l Ardiaca i la reinterpretació d alguns dels papers vells que ha sabut guardar Montserrat Rius. Però el gruix és testimoni oral.

I com que està basat en la memòria i en les vivències de les persones, potser trobareu que és subjectiu. Massa apassionat. Doncs sí, i què?

Els periodistes fa segles que reflexionem sobre l objectivitat i la subjectivitat i els seus límits, i encara no n hem tret l aigua clara. El cert és que he amagat el pudor sota la tartera del Pedraforca i he escrit el que m ha semblat. Sense gaires autocensures. Ja n he patit prou al llarg de la meva vida professional.» Maria Favà Compta