De vegades passem anys de rutina i, en un instant, la nostra vida canvia. Un descobriment, una girada, que apareix com a crucial, i el present brilla i fins ens enlluerna.Cada un dels arguments que conté La pressa del temps ha enxampat l'autora i ha captat el seu interès fins a afermar-lo amb un bon ham de paraules, seguint cada personatge en la seva aventura.La mirada hi és maliciosa, dramàtica, irònica; a hores, tendra i, sovint, un flaix poètic irromp en l'aventura dels personatges, amb una claror densament humana. 

Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l'autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990), Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d'Or 1993 i Nacional de Literatura 1993) i País íntim (premi Prudenci Bertrana 2005). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003) i Emma (2008). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994) i Bari (1998).