Hi ha una intensa relació entre el lloc i la persona. No sempre ho sabem ni sempre resulta evident, però hi és. Així succeeix particularment quan ens aproximem a l'espai de la recerca espiritual. El concepte de monestir interior fa referència a una sèrie d'espais i de pràctiques que van molt més enllà d'una idea unívoca i que insinuen, ben al contrari, un univers ric de ressonàncies, connotacions i significats. Un univers que bascula entre el lloc i la persona. En èpoques i tradicions molt diverses, homes i dones han cercat sovint llocs on trobar-se a si mateixos. En algunes d'aquestes tradicions, aquests llocs de particular indagació i treball interior han rebut el nom de monestir. Es tracta sens dubte d'un espai, però sobretot es tracta d'un lloc creat i definit per l'ús que se'n fa. El lloc neix d'una pràctica. ¿De quin espai es tracta? ¿A l'interior de quin espai tenen lloc les pràctiques monàstiques? ¿On van els qui se cerquen a si mateixos? El monestir, tot i ser sovint un espai exteriorment visible, en última instància oculta sempre un on interior i recòndit, de difícil accés. Els quatre capítols d'aquest llibre parlen precisament d'aquest accés i emprenen cadascun la tasca de trobar-ne les portes.

Victoria Cirlot (Barcelona, 1955). Catedràtica de filologia romànica a la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i Directora del Doctorat a la citada Universitat. S'ha dedicat a l'estudi de l'Edat Mitjana, cultura cavalleresca i mística. Ha realitzat vàries traduccions de novel·les artúriqueas dels segles XII i XIII del francès antic, com per exemple Perlesvaus o El alto libro del Grial (publicat a Siruela amb vàries reedicions) i també de lírica trobadoresca (Jaufré Rudel, El amor de lonh, Columna, Barcelona 1998). Entre els seus llibres dedicats a la novel·la artúrica destaca Figuras del destino. Mitos y símbolos de la Europa medieval (Siruela, Madrid 2005). A l'àmbit de la mística medieval s'ha ocupat de Hildegard von Bingen (Vida y visiones de Hildegard von Bingen, Siruela, Madrid 1997-2006), així com d'altres escriptores místiques (La mirada interior. Escritoras místicas y visionarias de la Edad Media, Siruela, Madrid 2008, en col·laboració). Ha treballat al voltant del fenomen visionari en estudis comparatius de l'Edat Mitjana i segle XX : Hildegard von Bingen y la tradición visionaria de Occidente (Herder, Barcelona 2005) i a La visión abierta. El mito del Grial y el surrealismo (Siruela, Madrid 2010). És codirectora de la col·lecció El Árbol del Paraíso de l'editorial Siruela. També s'ha ocupat de l'edició de l'obra del seu pare, el poeta Juan Eduardo Cirlot. Ha participat en el llibre Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch (Fragmenta, 2011), també en castellà.