Aquest llibre és un relat d’un temps en què ser periodista no era fàcil. El relat, que transcorre de la Guerra Civil a l’aparició de la Llei de premsa (1939-1966), ens endinsa en aquest moment en què cada professional va prendre una actitud diversa davant la seva professió: la resistència, l’exili, la continuïtat en la professió amb temes intranscendents, aprofitar escletxes per defensar valors ètics o drets humans... Moltes històries s’han analitzat, i es destaquen amb més interès els aspectes positius de la resistència que els negatius de la repressió. Un estudi que ens apropa a una generació de periodistes que van ser exemple ètic per a les generacions posteriors