Radiografies sociolingüístiques, en què Suay amb quatre pinzellades ràpides però profundes retrata les estratègies de l?espanyolisme estatal i regional i els ressorts psicològics que utilitza per perpetuar la subordinació lingüística del català.

-Quasi tots aquests articles són radiografies sociolingüístiques, en què Suay amb quatre o cinc pinzellades ràpides però profundes retrata, per un costat, les estratègies de la dreta estatal i regional espanyolista perquè la llengua catalana reste de per vida en una posició sucursalista i subordinada respecte del castellà (amb un objectiu final: la seua desaparició) i, per un altre, analitza quins són els ressorts psicològics dels quals es val aquesta dreta perquè els valencianoparlants assumisquen la seua inferioritat lingüística sense cap qüestionament personal. No ens enganyem, però. La dreta no és l’única que hi contribueix. També l’esquerra estatal de sempre s’encarrega d’engreixar, i de quina manera!, la maquinària nacionalista espanyola.» — J. Enric Escribano

-La lectura d’aquests textos, junts i reordenats segons una lògica temàtica i no segons la lògica de la seua producció cronològica, m’ha impressionat. L’efecte del recull és molt potent. Tant que, per tancar la lectura, vull remarcar la dimensió sociològica i, per tant, política, del que es diu en aquest llibre. En aquest llibre es diuen coses que havien de ser dites. La mirada sociològica és sempre una mirada política atenta a les complexes asimetries de la vida social: preferentment per denunciar-les, però també hi ha qui prefereix amagar-les. No és el cas de l’autor, i cal estar-li ben agraït a Ferran Suay.» — Rafael Castelló Cogollos

Ferran Suay (València, 1959) és pro­fessor del Departament de Psi­co­­biologia de la Universitat de València, responsable de política lingüística a Acció Cultural del País Valencià, i president de la Xarxa Euro­pea per la Igualtat Lingüística (ELEN), la principal organització europea centrada en la defensa i promoció de l’ús de les llengües minoritzades.

Des de 2003 ha estat treballant activament en la promoció de l’assertivitat lingüística com a forma complementària de superar els efectes adversos que la minorització exerceix sobre els parlants. El 2010 publicà, amb Gemma Sanginés, Sortir de l’armari lingüístic (Angle), que va obtenir el Premi Sant Jordi, Lupa d’Or.