L’afrancesament s’alimenta o es desnodreix segons les condicions de cada època. Tot sovint deixa un pòsit, ja sigui de llegenda o de fets viscuts. Als catalans la geografia i la història ens han fet hispànics i, alhora, veïns de replà dels francesos, en un joc de contrastos. Ara que la relació entre Catalunya i Espanya es troba força malmesa, bona part dels catalans s’adona que el nostre únic veí a escala internacional és França, la il·lusió o la desil·lusió de França. Aquesta Breu història de França explicada als catalans és un intent de conèixer millor el veí i el nostre afrancesament intermitent, amb els seus aspectes envejables, contradictoris i a voltes ridículs. L’afrancesament no és només una qüestió subjectiva. El fil de la història, els encavallaments de la història de França amb la nostra, dibuixa un retrat molt més eloqüent que no el vaivé de les modes. Xavier Febrés, viatger incansable, narra aquesta història imbricada sense abandonar l’estil que el distingeix, a mig camí entre el periodisme i l’assaig. Josep Maria Bricall prologa l’edició.