En Daniel Benchimol és un periodista angolès que somia les vides de persones desconegudes. L'artista plàstica Moira Fernandes plasma en pintura els seus propis somnis, el neurocientífic brasiler Hélio de Castro crea una màquina per filmar-los i en Hossi Kaley, hoteler i exguerriller que pateix amnèsia, hi té una relació encara més estranya i misteriosa. En Daniel Benchimol tractarà amb tots ells, mentre veu com neix a Angola, un país totalitari a la vora del col·lapse, el somni ideal de la llibertat.
La societat dels somiadors involuntaris és una novel·la sobre l'Angola contemporània, però també sobre la imaginària i somiada, en un moment en què la ingerència del meravellós en el real és una necessitat vital. Una faula profètica que posa en qüestió la realitat històrica, un relat satíric convertit en un instrument de transformació que intenta superar l'esquerda entre pensament i acció.

Fronteiras do Pensamento '«Cèlebre per la capacitat que té d'unir realitat i ficció en trames que denuncien els problemes socials o celebren la capacitat humana d'inventar universos, l'autor exposa, en el seu treball literari i en la seva vida política,
la tragèdia del seu país: una societat en la qual l'autoritarisme fins i tot sufoca la possibilitat de somiar. En aquest context, Agualusa diu que lluita pels que es van resignar a la supervivència: es converteix en una mena d'activista dels somnis.»

Nicolás Poblete Pardo, Cine y Literatura '«A José Eduardo Agualusa [...] se l'ha comparat amb J. M. Coetzee i amb García Márquez; el to econòmic, intens i directe, i la mirada que barreja una sensibilitat extrema amb una implacable crítica humanitària, recorda també les propostes estètiques de Juan Rulfo, Nellie Campobello i Herta Müller. (I, és clar, Fernando Pessoa.)»

Andrés Hax, La Nación '«Agualusa [...] busca combinar aquests elements, que ell ha elogiat de Borges. Una escriptura de qualitat, una narració fascinant i una meditació sobre l'ésser i la memòria.»

Carlos Marcelo '«Un oda al poder dels somnis.»

Marcelo Cohen, Revista Otra Parte '«En la dinàmica de plans curts, punts de vista canviants i diàlegs naturals, imatges tranquil·les canvien el sentit de la rotació, de la mateixa manera que canvia el dels vòrtexs quan passen d'un hemisferi a l'altre. No hi falta res però tampoc hi sobra res; tot s'esvaeix o s'esmuny. Un dispositiu desbordant de la insuficiència manté la novel·la entre la narració sense fi i la paràbola. Admirable.»

Jennifer Bort Yacovissi, Washington Independent Review of Books '«Un gran escriptor. [...] És un tribut a la narrativa d'Agualusa que l'agredolça redempció que troben els seus personatges estigui tenyida d'autenticitat; tant ell com també els seus personatges s'ho mereixen.»

De Teoria general de l'oblit n'han dit:

Xavier Montanyà, Vilaweb '«En Agualusa les imatges se senten, es llegeixen, i les paraules es miren, es palpen. Les imatges fan poemes i les paraules, paisatges. Teoria general de l'oblit és la literatura que ens explica a nosaltres mateixos. Més que la teoria general de l'oblit, Agualusa ha escrit la teoria general de la vida. La llibertat de la literatura per fugir de les presons de la història.»

Marta Ramoneda, La Central '«Una novel·la radical i tendra. Entén la literatura com l'àmbit en què la tragèdia de la realitat es combat amb poesia.»

Gustau Nerín, El Nacional '«Llegint Teoria general de l'oblit se somriu més que es plora. Perquè Agualusa combat la tragèdia de la realitat amb poesia. Els personatges de la novel·la estan amarats de tendresa.»

Fe Fernández Villaret, L'Espolsada Llibres '«Són aquests llibres i aquesta literatura la que dona sentit a tot plegat.»

Ramona Pérez, Ara Balears '«Ens han explicat una tragèdia del segle xx que té la grandesa de les que han resistit el pas del temps. José Eduardo Agualusa és un contemporani que ens fa tenir la punyent sensació d'haver accedit a un autor clau de la literatura universal. Aquest és un fet que ens trasbalsa de manera molt especial.»


Xavier Cortadellas, El Punt Avui '«Agualusa és d'aquells novel·listes que escriuen no per parlar d'un cas que pot arribar a il·luminar tot un món, sinó d'un món que eclosiona i que impacta en milions de casos. Teoria general de l'oblit és també un exercici de memòria. Agualusa vol explicar històries. Sobretot. És per això que obre les finestres.»

Antonio Lozano, El País '«Crua i lírica, angoixant i tendra, és un artefacte per als que volen fugir dels camins transitats.»

Marina Espasa, Ara '«La Teoria general de l'oblit de José Eduardo Agualusa va directa al cor d'aquesta qüestió: quin paper juga l'oblit en la configuració de la història d'un país' En la capacitat de reconciliació després d'un conflicte fratricida' Es pot construir res sòlid sobre l'oblit' És una novel·la feta a base de retalls, com un vestit apedaçat cada costura del qual explica un secret.»

Montse Camps, Catalunya Ràdio '«Aquesta és una novel·la que canta.»


Sebastià Bennasar, Pedres, mars, oceans '«José Eduardo Agualusa és avui dia un dels millors escriptors literaris del món. Teoria general de l'oblit és un d'aquests llibres que et canvien la vida. És difícil aprendre tantes coses amb un sol llibre. És difícil que hi hagi una bellesa tan dura concentrada en poques pàgines.»

L'illa deserta '«Al final del llibre, quan arribes a l'última línia, surt el plor. L'emoció, la tensió continguda pot aflorar quan menys t'ho esperaves i posar punt final a una lectura molt especial. Un cinc estrelles que no podeu deixar passar.»


La Ciutat Invisible '«Un llibre fet de fragments, com els versos de la Ludo, que encaixen sorprenentment com un mosaic 'aparentment superficial' per revelar-nos una totalitat incommensurable i profunda. A Teoria general de l'oblit José Eduardo Agualusa teixeix un relat inoblidable que el converteix en un llibre memorable.»

José Eduardo Agualusa (Huambo, Angola, 1960) és escriptor i periodista. Criat a Luanda, viu a cavall entre aquesta ciutat, Lisboa i Rio de Janeiro. Ha publicat més de trenta obres literàries que s'han traduït a més de vint-i-cinc idiomes. És també
cofundador de l'editorial brasilera Língua Geral, articulista en diversos mitjans de comunicació i presentador del programa de ràdio A Horas das Cigarras, de la RDP África, sobre música i poesia africana. Ha rebut les beques literàries del Centro Nacional da Cultura, de la Fundação Oriente i de la Deutscher Akademischer Austauschdienst. L'any 2007 es va convertir en el primer escriptor africà a rebre el premi Independent Foreign Fiction, atorgat pel diari britànic The Independent i el Consell de les Arts del Regne Unit, amb la novel·la O vendedor de passados. Teoria general de l'oblit (Periscopi, 2017) va rebre el premi Llibreter 2018, el premi International Dublin Literary del 2017 i va ser finalista del premi Man Booker International. Agualusa és considerat un dels escriptors africans més originals de les
últimes dècades i una de les veus més importants de la literatura portuguesa.