Amb Nausica reflecteix la immersió de l’autor en la figura de Nausica a l’Odissea. Són reflexions i observacions fragmentàries sobre la trobada entre la noia i Ulisses. I la gran quantitat de literatura que aquest episodi ha generat. L’eco d’aquest moment clàssic homèric —que encara ressona— s’intercala amb breus textos sobre els moments i vivències de Sunyol. L’obra combina dos tipus de text, que acaben fonent-se tal i com es fonen en l’autor les experiències quotidianes i les especulacions de tota mena sobre Nausica. Fent d’aquesta fusió un mirall, un gest i un paisatge revelador.

L’autor abasta el tema central, motriu, generador de la simbologia dels mites clàssics que arriben fins ara i de l’ull que crea al llindar de tota una tradició. Pel text hi desfilen, entre altres, Homer, J. Maragall, C. Riba, S. Espriu, S. Juan Arbó, M. Rodoreda, M. A. Anglada, A. Ràfols-Casamada, J. Palau i Fabre, J. W. Goethe, N. Kazantzakis, R. Fauchois, A. Tarkovski, X. Bello, G. Bufalino, T. Angelopoulos, P. Vidal-Naquet, M. F. Brasete, M. López Vilar, O. Domènech,  el Pallars, la Coma de Burg, Vic, la força i el significat de la mirada, l’amor i el desig, la fidelitat, els mites, els temps, l’exili, el no retorn, allò tràgic, la mediterrània, la malaltia i la mort, el concepte d’heroi, el silenci, el plor, el record, l’espera, les utopies, la pèrdua, l’acció, la no acció, el relat, l’escriptura, la lectura, la crítica... En definitiva, la vida en la literatura i la literatura en la vida. I una constant remor del torrent. Víctor Sunyol és cofundador de Cafè Central i, sobretot, poeta. Ha fet algunes incursions en la narrativa: Descripció de cec el 1990, i l’assaig-ficció Cap a Tirèsies, una aproximació a Eva Aguilar el 1997. El 2014 va publicar en aquesta mateixa col·lecció Birnam, un soliloqui on Shakespeare i el món del teatre són l’ordit d’una trama dominada per la crisi del llenguatge i la crisi personal i professional d’un vell actor. En poesia les seves darreres publicacions són: Quest, de ser només, (3a Андрей (Per a Andrei), Set objets trouvés (més un), dues visions... i l’àlbum il·lustrat A poc a poc, cançons de bressol .És l’obra de Sunyol una tasca de reflexió precisa sobre el silenci i els perills de l’emmirallament crèdul. Furga els límits del dir, l’esquerda del significat, voreja el llindar de les paraules. Ens convida a una reflexió constant sobre el miratge del sentit de la realitat.La seva obra espaia l’alada impacient entre feixos de mots i la usura del temps, reflexionant sobre el llenguatge i la pròpia poètica que va obrant-se.