L'Oriol és un belluguet i fa perdre la paciència a gairebé tothom. Aquest any, les vacances a Vilanova i la Geltrú són diferents: la Fiona li descobreix un món nou i una manera de passar l'estiu sense fer el tabalot.

L'Oriol és un nen de 10 anys belluguet i entremaliat. Un estiu, mentre passa les vacances a Vilanova, com cada any, s'esdevé un fet que el farà canviar molt: coneix la Fiona.
El moment de la trobada no és gaire afortunat, ja que l'Oriol pregunta empipat a la nena que li acaba d'aixafar el castell de sorra si és cega i aquesta li respon que sí.
A l'Oriol li sap greu haver estat tan groller i seguint el consell de la seva mare l'endemà torna a la platja disposat a demanar perdó a la nena. A partir d'aquest moment tots dos es fan molt amics, i l'Oriol entra en contacte amb el món dels cecs, que fins aquest moment desconeixia completament.
Junts corren per la platja, ja que la Fiona s'entrena per participar en una cursa; l'Oriol corre al seu costat tocant-li de tant en tant la mà perquè s'orienti. També van a un munt de llocs que l'Oriol s'esforça a fer perceptibles a la Fiona tan bé com sap.
Els pares de l'Oriol i els de la Fiona, que també s'han conegut, preparen junts la festa d'aniversari de la nena.
Quan la Fiona marxa, l'Oriol es desfoga fent coses que no podia fer amb ella, però la troba a faltar i al primer dibuix que fa quan torna a l'escola hi són representats ell i la Fiona volant. La Fiona també el recorda molt: el felicita pel seu aniversari i el convida a anar-la a veure a la cursa.

L'Oriol és un belluguet i fa perdre la paciència a gairebé tothom, però aquest estiu coneix la Fiona, una nena cega, i descobreix un món nou i una manera de passar l'estiu sense fer el tabalot.