Per arribar fins aquí, a vegades has de tornar al principi.

«Quan l’Amaia Salazar tenia dotze anys va estar perduda pel bosc durant setze hores. Era de matinada quan la van trobar, a trenta quilòmetres al nord del lloc del sender on s’havia despistat. Desmaiada sota la intensa pluja, amb la roba bruta i socarrimada com la d’una bruixa medieval rescatada d’una foguera, i en contrast, la pell blanca, neta i glaçada com si acabés de sortir del gel».

L’agost del 2005, molt abans dels crims que van commocionar la vall de Baztan, una jove Amaia Salazar de vint-i-cinc anys, subinspectora de la Policia Foral, participa en un curs d’intercanvi per a policies de l’Europol a l’Acadèmia de l’FBI als Estats Units, que imparteix Aloisius Dupree, cap de la unitat d’investigació.

Una de les proves consisteix a estudiar un cas real d’un assassí en sèrie, a qui anomenen «el Compositor», que sempre actua mentre es produeixen grans desastres naturals atacant famílies senceres i amb una posada en escena gairebé litúrgica. L’Amaia es convertirà inesperadament en part de l’equip d’investigació, que els durà fins a Nova Orleans just abans del pitjor huracà de la història d’aquesta ciutat, per mirar d’avançar-se a l’assassí...

Però una trucada de la seva tia Engrasi des d’Elizondo despertarà en l’Amaia fantasmes de la seva infantesa i farà que s’hagi d’enfrontar novament a la por i als records que la doten d’un coneixement extraordinari de la cara nord del cor.