Un oficial escocès que ha estat ferit a Espanya i que necessita un llarg període de convalescència accedeix a convertir-se en l’hoste d’una família que viu en una gran mansió perduda a les muntanyes. Segons li han dit, al casalot, molt decrèpit a hores d’ara, només hi resideixen els últims descendents d’aquesta nissaga vinguda a menys: una mare amb dos fills, Felipe i Olalla. Però abans d’entrar en aquesta mena de castell fortificat, l’oficial haurà d’acceptar una condició prèvia: renunciar a tenir qualsevol mena de contacte amb els membres de la família.

Robert Louis Stevenson (Edimburg, 1850 – Samoa, 1894), que era fill d’una reconeguda família de constructors de fars, va passar bona part de la seva vida viatjant per trobar un clima que fos favorable als seus pulmons. En una estada a París va conèixer Fanny Osbourne, una nord-americana separada i amb dos fills amb la qual es va casar el 1880, tot i l’oposició familiar. Vuit anys més tard, la parella va emprendre un viatge pel Pacífic, on va establir-se amb els fills. Stevenson és recordat sobretot per L’illa del tresor, L’estrany cas del doctor Jekyll i Mr. Hyde, i aquesta Olalla, que es va publicar el Nadal del 1885.