«Desitjo que aquest llibre ajudi a introducir la palabra "sexocidi" en la llengua, al igual que vaig aconseguir introduir, en 1917, el terme "phallocrate" ("fal·lòcrata") en la llengua francesa».

Françoise d'Eaubonne conclou la introducció del d'aquest llibre con aquestes paraules. Impossible intentar encorsellar a aquesta lluitadora inclassificable.

Cofundadora del Mouvement de Libération des Femmes (MLF) i del Front Homosexuel d'Action Révolutionnaire (FHAR), pròxim a MIchel Foucault, dedica toda la seva vida a escriure sobre la sexualitat i a militar contra la ginofòbia, l'homofòbia, el colonialisme y las presons. El 1960 signa el "Manifest dels 121", contra la guerra d'Argèlia, y el 1971 el "Manifest de les 343", nascut de la ploma de la seva amiga, Simone de Beauvoir, en què reconeix, al costat de 342 dones més, haver avortat de manera clandestina.

El 1978 publica l'assaig "Écologie et Féminisme, en què acunya el concepte "ecofeminisme", sintetitzant dos combats fins llavors separats: el feminisme i l'ecologia. La superpoblació mundial i la destrucció de la naturalesa són fruit d'un sistema masculí que «ha engabiat el segon sexo i s'ha apropiat de la Terra».

La «caça de bruixes» és un episodi més d'aquesta dominació que, durant segles, va perseguir i va massacrar masisvamente les dones pel simple fet de ser dones i no bruixes, com s'ha pretès al llarg de la història.

Françoise d'Eaubonne publica "El sexocidi de les bruixes" el 1999, després de cinquanta anys d'escriptura i compromís polític que no han aconseguit, no obstant això, salvar-la de l'oblit.