Josep Manuel Sösen Campillo Monzó, nascut el 1956, és monjo budista Zen, instructor de meditació i estudiós del budisme. És president de l'Associació Nalanda (www.nalanda.cat), entitat fundada a Barcelona l'any 1983 i dedicada a la promoció i la divulgació de la meditació Zen.
Ha realitzat cursos sobre meditació Zen en l'àmbit públic i privat, i ha dirigit un taller de meditació per a preses al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona.
Professionalment procedeix del periodisme, camp en el qual ha exercit durant més de trenta anys en l'àmbit de la premsa escrita, la televisió i els gabinets de comunicació.
Ha escrit Instruccions al cuiner (2010), El Secreto del Zen (2011), Los diez bueyes y tres canciones Zen (2012). ¡Meditad! Una respuesta espiritual a la crisis material actual (2012), Ikkyu, poemas del monje libertino (2013), El verdadero ojo de Buda. El Sh?b?genz? de Eihei D?gen (2014).

Aquest llibre recull els textos més rellevants que canten a diari els monjos i els laics de les principals tradicions budistes. Expressen una profunda filosofia sobre l'existència i, alhora, una gran devoció pel Buda i el seu Dharma, que és el Camí ensenyat pel mestre per posar fi al sofriment en aquesta mateixa vida, i que els seus fidels, la Sangha, transmeten de mestre a deixeble, de generació en generació. En el món budista, cantar, com meditar, té un mèrit espiritual per a la persona que ho fa: l'allibera de mal karma. Però, de manera altruista, també pot transferir el mèrit assolit a altres éssers com a demostració de no aferrament i compassió. És el sentit místic del cant: tot és un, i aquest un queda unit pel cant. En diferents idiomes, amb diferents cultures, amb diferents ritus, al cap de dos mil cinc-cents anys, Buda, Dharma i Sangha segueix sent el mantra que uneix tots els budistes del món en un cant que sol començar amb l'OM, el so primigeni que va generar el nostre univers. Els ritus, com els cants, són l'expressió d'allò que difícilment pot ser explicat amb discursos.

Aquest llibre recull els textos més rellevants que canten a diari els monjos i els laics de les principals tradicions budistes. Expressen una profunda filosofia sobre l'existència i, alhora, una gran devoció pel Buda i el seu Dharma, que és el Camí ensenyat pel mestre per posar fi al sofriment en aquesta mateixa vida, i que els seus fidels, la Sangha, transmeten de mestre a deixeble, de generació en generació.
En el món budista, cantar, com meditar, té un mèrit espiritual per a la persona que ho fa: l'allibera de mal karma. Però, de manera altruista, també pot transferir el mèrit assolit a altres éssers com a demostració de no aferrament i compassió. És el sentit místic del cant: tot és un, i aquest un queda unit pel cant.
En diferents idiomes, amb diferents cultures, amb diferents ritus, al cap de dos mil cinc-cents anys, Buda, Dharma i Sangha segueix sent el mantra que uneix tots els budistes del món en un cant que sol començar amb l'OM, el so primigeni que va generar el nostre univers. Els ritus, com els cants, són l'expressió d'allò que difícilment pot ser explicat amb discursos.