En els temps convulsos que van precedir l'esclat de la guerra civil espanyola, el Màxim és un director d'orquestra que triomfa en els grans teatres europeus. Malgrat els forts lligams que manté a la seua vila natal, coneix el significat i la importància de la llibertat gràcies als seus viatges. La casualitat farà que a París conegui l'amor amb una xica enigmàtica que prové del Maestrat, terra de maquis. Al seu costat coneixerà una nova forma de vida que el portarà pels camins més inesperats, fins que la crida dels orígens el conduirà a retrobar la pista dels pares i de la llar. Quan se superen tots els límits, el millor paper que un artista pot interpretar és el de la seua pròpia vida. Paper mullat és una història marcada profundament per la capacitat de superació i d'adaptació als canvis radicals, com les aigües dels rius, que mai no són iguals.

Francesca Aliern Xerta (Baix Ebre). Guardonada amb el Mèrit de les Lletres Ebrenques (2011) i com a Filla Predilecta de Xerta (2016), la seua obra compta amb un gran nombre de lectors i lectores fidels. Entre els vint-i-cinc volums que ha publicat, podem destacar-ne els següents: El pont de la solitud (2005), Sabó moll (2006), Camins (2007), Cor de llop (2008), Aigües fondes (2009), Mans de fang (2010), L'espiera (2011), La senyora Avinyó (2012), La segona innocència (2013), Les passions de la Menestrala (2014), Cullerades de vida (2015), Cafè de París (2016), Negre estalzí (2017), Darrere els seus talons (2018) i La jove Laura (2019).