La Gran Guerra assola Europa i, en les imponents muntanyes de la costa síria, els turcs inicien l’extermini dels pobladors armenis. Sense poder negar el vincle de sang que el lliga al seu poble, un sol home, Gabriel Bagradian, nascut armeni i convertit en parisenc, planta cara a l’esgarrifós destí que els espera i s’enduu cinc mil habitants de la vall armènia al Musa Dagh, la muntanya de Moisès, per organitzar la resistència. Allà, durant quaranta dies, amb la perspectiva d’una mort gairebé segura, els set pobles de la vall s’erigeixen contra el setge ferotge de l’exèrcit turc. Aquesta monumental novel·la coral, basada en els fets que van convertir els seus protagonistes en veritables herois, aporta llum a la tragèdia que va patir el poble armeni l’any 1915. La importància d’Els quaranta dies del Musa Dagh no rau només en el singular testimoni d’un genocidi deliberadament silenciat, sinó en la gran bellesa literària amb què va ser escrita l’obra. Llegida amb avidesa pels jueus del gueto de Varsòvia durant el seu captiveri, aquesta novel·la publicada l’any 1933 continua sent, avui dia, l’única obra significativa sobre el primer genocidi sistemàtic del segle XX. Lluita, resistència i relats personals escrits amb una mestria narrativa indiscutible que s’universalitzen i ens fan viure en primera persona la coratjosa resistència d’un poble contra el seu poderós enemic. Franz Werfel (Praga, 1890 – Beverly Hills, 1945) és, juntament amb Franz Kafka, Martin Buber i Max Brod, un dels grans escriptors de la Viena dels anys vint del segle passat. Va ser guardonat amb nombrosos premis. L’any 1929 es va casar amb Alma Mahler. Quan Hitler va envair Àustria el 1938, el matrimoni es va exiliar als Estats Units. Poeta, novel·lista, dramaturg i assagista, és autor d’una obra extensíssima. Els quaranta dies del Musa Dagh és la seva gran obra mestra. Del mateix autor, a Edicions de 1984, hem publicat Una lletra femenina de color blau pàl·lid. «La novel·la és d’una riquesa i bellesa coral extraordinàries, amb una gran profunditat psicològica, amb un control dels temps admirable, amb constants canvis d’escena, amb imatges del Musa Dagh i del paisatge plenes de poesia, i sempre amb un ritme i un alè intens, que fan que el lector no vulgui abandonar la lectura al llarg de les nou-centes cinquanta-sis pàgines del llibre.» Glòria Farrés, El Punt Avui «Franz Werfel aconsegueix travessar amb naturalitat les distàncies (del temps i de l’espai i de mentalitats i de tot) per fer-nos viure i comprendre el batec de la humanitat que es dessagnava a Anatòlia [...].» Núria Cadenes, La Veu del País Valencià «La novel·la està carregada de realisme, i és un homenatge d’un autor jueu a un poble que ha patit la persecució, com el seu.» Paz Iturbe, La Vanguardia