En aquest segon volum, Murakami recull tots els fils que ha anat desplegant al primer llibre per teixir un mosaic esplèndid, ple de misteri i subtileses sobre la condició humana, amb un final que no decebrà ningú. A la primera part, un retratista abandonat per la dona esperava calmar-se i retrobar-se ell mateix i la seva inspiració a la casa d’un famós pintor ja retirat, en Tomohiko Amada. Però el que ha passat és que s’ha vist immers en un món ple d’enigmes i de fets estranys. El so d’una campana el manté despert a mitjanit, hi ha un poder misteriós en un estrany forat al mig del bosc, sembla que una mà invisible mou els objectes de la casa... La pintura La mort del comanador sembla que té la clau de tot plegat. Però abans de res, el nostre pintor de retrats ha de saber més coses sobre el gran Amada, què li va passar exactament quan estudiava a Viena al final de la dècada de 1930? Mentrestant, el nostre pintor aconsegueix avançar en la seu nou propi estil de pintura, aquesta vegada fent el retrat de la Marie, una nena de tretze anys intel·ligent i reservada a qui veu cada diumenge al matí fins que desapareix sense deixar rastre. I ell, angoixat per la desaparició i amb la intuïció que alguna cosa ben estranya li ha passat, decideix fer el que calgui per trobar-la.