La literatura fantàstica catalana existeix des de fa molt de temps, però no n?érem conscients i Emili Olcina ens va obrir els ulls amb la seva antologia, que ara es reedita amb un pròleg actualitzat. Difícilment hauríem pogut arribar a l?actual moment d?or de la literatura fantàstica catalana, amb la superació de timideses i de prevencions, sense el llibre que ens va descobrir la nostra tradició. Totes les antologies que han vingut després li són deutores.
Considerem-lo, doncs, com un clàssic, en ell mateix una peça insubstituïble del fantàstic català, fixat en el temps i alhora font de noves aproximacions. Tornem-hi a entrar per gaudir de l?esgarrifança deliciosa, com en deia Joan Perucho, i per abocar-nos al vertigen de la modernitat que la literatura fantàstica inaugura.

Emili Olcina i Aya (Barcelona, 1945)
Novel·lista, relatista i assagista, ha fet diverses incursions en el camp de la literatura fantàstica. L?ha utilitzat, com a narrador, en alguns relats i, puntualment, a la novel·la La catedral buida, ha fet conferències sobre el tema i l?ha tractat assagísticament en les dues edicions de la present antologia i en pròlegs a obres o reculls fantàstics, entre d?altres, de Saki, Henry James, H. P. Lovecraft, Edgar Poe, o Amos Tutuola.