Si, Acepto
Esta web utiliza cookies para obtener datos estadísticos de la navegación de sus usuarios. Si continúa navegando consideramos que acepta su uso. Leer más

Retòrica nova (Edició bilingüe llatí-català)

Llull, Ramon / Batalla, Josep / Cabr
Retòrica nova  (Edició bilingüe llatí-català)
Retòrica nova  (Edició bilingüe llatí-català)

Retòrica nova (Edició bilingüe llatí-català)

Llull, Ramon / Batalla, Josep / Cabr
27,00€
Disponible

La "Retòrica nova", escrita en català l any 1301, només s ha conservat en la versió llatina de 1303. La seva redacció contribuïa a un ambiciós projecte del Llull madur: repensar les disciplines escolars bàsiques (les artes del trivium i el quadrivium) a partir dels conceptes i la combinatòria que proporcionava l'Art. S'...
[Leer mas...]

Editorial
ISBN13
ISBN10
Tipo
Páginas
Colección
Año de Edición
Idioma
Encuadernación

La "Retòrica nova", escrita en català l any 1301, només s ha conservat en la versió llatina de 1303. La seva redacció contribuïa a un ambiciós projecte del Llull madur: repensar les disciplines escolars bàsiques (les artes del trivium i el quadrivium) a partir dels conceptes i la combinatòria que proporcionava l'Art. S'hi entreveuen nocions retòriques i de llenguatge heretades: la paraula és la vox significativa que expressa un concepte, tal com havia observat Aristòtil; i la retòrica és l art de fer plaent aquesta paraula, dotant-la de bellesa, per tal que parlants i oients convergeixin en un mateix fi, tal com deia la retòrica del seu temps.

Llull, però, hi transcendeix la tradició. La seva retòrica és nova perquè expressió, bellesa i persuasió hi segueixen els principis de l Art, i se subjecten a la veritat que l Art és capaç de revelar en cada ésser designat. La doctrina que en resulta és teòrica i pràctica alhora: investiga la bellesa, l ordre i l adequació en la paraula (verbum) i en el discurs (sermo), i en treu preceptes que valen per a tota mena de comunicació, de l oratòria civil a la pregària. Pràctics com són, aquests preceptes no obliden mai la funció instrumental de la paraula, subordinada a l obligació humana de servir Déu, d acord amb la intenció primera del pensament de Llull.