El problema teologicopolític equival a preguntar-se si la llei regeix la comunitat de manera divina. Per a Leo Strauss, el liberalisme no resol definitivament aquesta qüestió i cal cercar una explicació del seu fracàs en el mateix plantejament de l'emancipador projecte il·lustrat respecte de la superstició. Strauss es va atrevir a encarar-se amb la tensió de l'irresoluble conflicte entre les respectives reivindicacions de la raó i de la revelació, però confrontava el profeta amb el filòsof fent gala d'una subtilesa i d'una discreció que creia que eren la manera pública amb què evitar l'ocàs de la filosofia. I mostrava aquesta subtilesa en la consideració atenta i de vegades sorprenent dels mateixos textos originals.

(···)

El problema teológico-político equivale a preguntarse si la ley rige a la comunidad de manera divina. Para Leo Strauss, el liberalismo no resuelve definitivamente esta cuestión y hay que buscar una explicación de su fracaso en el mismo planteamiento del emancipador proyecto ilustrado respecto a la superstición. Strauss se atrevió a enfrentarse con la tensión del irresoluble conflicto entre las respectivas reivindicaciones de la razón y de la revelación, pero confrontaba al profeta con el filósofo alardeando de una sutilidad y de una discreción que creía que eran la manera pública con la que evitar el ocaso de la filosofía. Y mostraba esta sutilidad en la consideración atenta y a veces sorprendente de los propios textos originales.