Orfe des de ben petit, Philip Ashley ha estat criat pel seu cosí Amborse, un afable terratinent de Cornualla vint anys més gran que ell, que li ha fet de pare. Fins ara, tots dos han viscut sense neguits en un casalot isolat, seguint una rutina inamovible. Però tot d'una l'Amborse decideix viatjar a Itàlia per raons de salut i allà coneix una parenta llunyana anomenada Rachel, vídua d'un comte que va morir en duel i que, segons sembla, la va deixar endeutada de per vida.
Al cap de molt poc, l'Ambrose envia una carta a en Philip anunciant-li que ha decidit casar-s'hi i, poc després, en Philip rep una nova missiva, aquesta vegada de la seva cosina Rachel, en què li notifica que, per efecte d'una estranya malaltia, l'Ambrose ha mort sobtadament i ha estat enterrat a Itàlia.
La meva cosina Rachel (1951) és una gran novel·la psicològica, que ha estat duta al cinema diverses vegades: el primer cop el 1952 amb Olivia de Havilland i Richard Burton, i més recentment, el 2017, amb Rachel Weisz i Sam Claflin.
Era filla de l'agent teatral Sir Gerald du Maurier i l'actriu Muriel Beaumont, que li van procurar una formació exquisida. Com era habitual entre les famílies benestants de l'època, es va educar a casa, i més endavant en internats de París. Lectora voraç, va començar a escriure contes el 1928, i tres anys després va publicar la seva primera novel·la , The Loving Spirit. Però va ser el 1938, amb la novel·la Rebecca, que es va convertir en una de les escriptores més reconegudes del seu temps. S'han fet pel·lícules de moltes de les seves obres. Du Maurier va passar bona part de la seva vida a la costa de Cornualla, al castell de Menabilly, que es convertí en l'escenari de molts dels seus llibres. El 1969 fou nomenada Dama de l'Orde de l'Imperi Britànic.