El 1931 aparegué la primera síntesi «moderna» de la història de Montserrat, en la qual l arxiver del monestir, el pare Anselm M. Albareda, va continuar la tradició, iniciada al monestir ja al segle xvi i represa al segle xix per l abat Miquel Muntadas, d oferir als visitants i als pelegrins un resum de les vicissituds del monestir i del santuari des dels seus orígens. Per primer cop, però, era publicada una obra que responia a les exigències mínimes de la crítica històrica i que explicava molts punts foscos de la trajectòria del monestir fundat per l abat-bisbe Oliba, que a poc a poc havia d esdevenir el que Albareda anomenava el «santuari nacional» de Catalunya. El 1972, el pare Josep Massot va preparar una nova edició revisada de la història de 1931. I des d aleshores, s ha anat posant al dia en diverses edicions. En aquest volum en tornem a oferir una versió, amb correccions i addicions, posada al dia fins al 2020 mateix i amb un extens índex onomàstic.

El 1931 aparegué la primera síntesi «moderna» de la història de Montserrat, en la qual l arxiver del monestir, el pare Anselm M. Albareda, va continuar la tradició, iniciada al monestir ja al segle xvi i represa al segle xix per l abat Miquel Muntadas, d oferir als visitants i als pelegrins un resum de les vicissituds del monestir i del santuari des dels seus orígens. Per primer cop, però, era publicada una obra que responia a les exigències mínimes de la crítica històrica i que explicava molts punts foscos de la trajectòria del monestir fundat per l abat-bisbe Oliba, que a poc a poc havia d esdevenir el que Albareda anomenava el «santuari nacional» de Catalunya. El 1972, el pare Josep Massot va preparar una nova edició revisada de la història de 1931. I des d aleshores, s ha anat posant al dia en diverses edicions. En aquest volum en tornem a oferir una versió, amb correccions i addicions, posada al dia fins al 2020 mateix i amb un extens índex onomàstic.