A recer del Maig del 68 i de la descolonització, el març de 1969 es fundava oficialment el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, el PSAN. Els seus promotors procedien del Front Nacional de Catalunya, la formació que d’ençà de 1940 va aglutinar l’aleshores anomenat separatisme. El PSAN, però, va aportar a l’independentisme un pòsit revolucionari marxista, poc freqüent tret d’experiències com el Partit Català Proletari dels anys trenta. Els seus objectius es van centrar a assolir la independència, establir un estat socialista i unificar territorialment els Països Catalans. El PSAN va ser el germen del qual anys més tard es coneixerà com l’Esquerra Independentista, unes organitzacions sectorials de tota mena (polítiques, sindicals, juvenils, antirepressives…) que configuren un moviment polític que es reclama hereu dels plantejaments vindicats originàriament pel PSAN.

Per primera vegada, aquesta obra recull l'evolució de l'Esquerra Independentista, des de la seva gestació fins a l’actualitat, amb l’objectiu d’oferir al lector una eina que li permeti conèixer amb precisió la seva incidència en l’independentisme català. Amb aportacions de disciplines acadèmiques diverses, des de la història fins a la comunicació, els autors desgranen de forma acurada i resseguint un fil cronològic les dinàmiques internes, els desacords, les confluències o les lluites compartides que han consolidat l’Esquerra Independentista com un moviment polític amb mig segle de recorregut. Allunyant-se de les visions militants, l’obra pretén acostar al lector una visió plural, rigorosa i contrastada inèdita fins avui del que ha suposat l’existència de l’Esquerra Independentista en la política catalana contemporània

Màster en Història Comparada (segles XVI-XX), per la UAB. Premi Francesc Carreras Candi per la tesina «Pensar històricament els Països Catalans» (2010). És autor de Unitat Popular i coautor del llibre Les proclames de sobirania de Catalunya 1640-1936 (2009). Col·labora a Ràdio Molins de Rei, escriu regularment a El Punt Avui i ha publicat articles de temàtica política a La Veu de la Terra, Lluita, L'Accent, Eines i Llibertat.cat

Nascut a Barcelona l'any 1970, es llicencià en Ciències polítiques, així com graduà en un màster de Ciència política, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L'any 2010 es doctorà amb la tesi El Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) (1968 - 1980), per la mateixa universitat. Algunes de les seves obres són: L'Esquerra Independentista avui (Columna, 2007) L'herència del PSAN (Editorial Base, 2012)

(Sallent, 1975) és militant independentista, anticapitalista i feminista catalana. Filla d?un obrer metal·lurgic d?origen andalús i d?una militant del PSUC, el seu avi va ser membre de la CNT. És diplomada en Educació Social i llicenciada en Dret, i va ser professora d?Història del Dret a la UAB.

Fermí Rubiralta Casas (l'Hospitalet de Llobregat, 1959) és un historiador català. Es llicencià en història contemporània a la Universitat de Barcelona el 1985 i es doctorà en Ciències Polítiques en la Universitat del País Basc. Des d'aleshores viu a Bilbao. Ha estat autor de diversos estudis sobre els moviments nacionalistes i independentistes català, basc i gallec i d'articles sobre aquests temes a Revista de Catalunya i L'Avenç. Entre les seves obres podem destacar. Una història de l'independentisme polític català. De Francesc Macià a Josep-Lluís Carod-Rovira (2004)

Blanca Serra i Puig (Barcelona, 1943) és una lingüista catalana. Filla de l'arqueòleg i historiador Josep de Calassanç Serra i Ràfols i germana de la historiadora Eva Serra i Puig i de l'activista polític Josep de Calassanç Serra i Puig. Llicenciada en filologia clàssica per la UB, fou militant en els anys seixanta del Front Nacional de Catalunya, que abandonà el 1969 per a formar part del comitè executiu del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). El 1971 participà en l'acte fundacional de l'Assemblea de Catalunya.