Albertine desapareguda (II) ·A la recerca del temps perdut. Volum XII·
Editorial VIENA EDICIONS
¿Quieres recogerlo en librería?
España peninsular
En el procés de dol per la mort de l’Albertine, el protagonista decideix marxar de París i anar a un escenari ben diferent: Venècia, una ciutat amb què havia somiat des de petit però que no havia pogut visitar fins ara. Un cop allà retroba...
Leer más...- Editorial VIENA EDICIONS
- ISBN13 9788417998899
- ISBN10 8417998896
- Tipo LIBRO
- Páginas 176
- Colección El cercle de Viena #87
- Año de Edición 2021
- Idioma Catalán
- Encuadernación Rústica
Materias
Narrativa En CatalánAlbertine desapareguda (II) ·A la recerca del temps perdut. Volum XII·
Editorial VIENA EDICIONS
En el procés de dol per la mort de l’Albertine, el protagonista decideix marxar de París i anar a un escenari ben diferent: Venècia, una ciutat amb què havia somiat des de petit però que no havia pogut visitar fins ara. Un cop allà retroba...
¿Quieres recogerlo en librería?
España peninsular
Detalles del libro
En el procés de dol per la mort de l’Albertine, el protagonista decideix marxar de París i anar a un escenari ben diferent: Venècia, una ciutat amb què havia somiat des de petit però que no havia pogut visitar fins ara. Un cop allà retroba la serenor i l’energia, i es deixa seduir no només per la bellesa dels carrers, dels canals i dels palaus, sinó també per la de les noies que es va trobant en les seves passejades.
En el viatge de tornada, s’assabenta del compromís d’en Saint -Loup amb la Gilberte Swann, i a continuació decideix passar una temporada als afores de Combray, a casa d’ella, ara ja una dona casada, on, inevitablement, en moments d’intimitat es faran reveladores confidències.
Coincidint amb el 150è aniversari del naixement de Marcel Proust.
Marcel Proust (París, 1871 – 1922) va créixer en una família benestant que li va permetre menar una vida còmoda i accedir als salons de renom. El 1896 va publicar Els plaers i els dies, un recull de poemes en prosa, retrats i narracions d’estil decadentista que pràcticament va passar desapercebut. A continuació va emprendre la redacció de la novel·la Jean Santeuil, que no va arribar a acabar i que es va publicar pòstumament. Poc després de la mort dels seus pares, la salut de l’escriptor, sempre molt afeblida per culpa de l’asma, va començar a deteriorar-se ràpidament. A partir d’aleshores va viure enclaustrat a casa, tancat de manera gairebé permanent en una habitació insonoritzada amb planxes de suro, i dedicat fins a l’extenuació a la redacció de la seva obra principal, A la recerca del temps perdut, que en molts aspectes és autobiogràfica i que originàriament es va publicar en set volums.