Un relat intimista que ens narra la relació sovint difícil entre un pare i un fill. No obstant, durant setanta-tres dies en què es veuen obligats a refugiar-se als boscos, viuran un seguit d’experiències amb una insòlita comunicació afectiva i un estret contacte amb la natura que els farà madurar la relació i, en definitiva, valorar el paper de la memòria i els silencis en la construcció de cada vida.
La solitud, la subsistència i l’autonomia dins la naturalesa crua, l’aprenentatge de vida, la maduresa i el creixement personal són elements que omplen aquesta història.