El temps retrobat (I) ·A la recerca del temps perdut. Volum XIII·

Després d’una llarga estada en un sanatori, el protagonista torna a París en plena guerra i es troba una ciutat que viu pendent dels esdeveniments que es van succeint en els diferents fronts. En el decurs d’un passeig nocturn, enmig d’un paisatge urbà completament a les fosques a causa de les alarmes antiaèries, coincideix per casualitat amb el baró de Charlus. Passejant pels carrers silenciosos, tots dos mantenen una llarga conversa, durant la qual es posen al dia de tot el que els ha succeït en els anys que no s’han vist. Després d’acomiadar-se, el protagonista va a parar a un establiment que sembla un hotel, però que, un cop ja és a dins, s’adona que és un bordell masculí, on, d’amagat, veurà el baró de Charlus en una situació més que compromesa.

Marcel Proust (París, 1871 – 1922) va créixer en una família benestant que li va permetre menar una vida còmoda i accedir als salons de renom. El 1896 va publicar Els plaers i els dies, un recull de poemes en prosa, retrats i narracions d’estil decadentista que pràcticament va passar desapercebut. A continuació va emprendre la redacció de la novel·la Jean Santeuil, que no va arribar a acabar i que es va publicar pòstumament. Poc després de la mort dels seus pares, la salut de l’escriptor, sempre molt afeblida per culpa de l’asma, va començar a deteriorar-se ràpidament. A partir d’aleshores va viure enclaustrat a casa, tancat de manera gairebé permanent en una habitació insonoritzada amb planxes de suro, i dedicat fins a l’extenuació a la redacció de la seva obra principal, A la recerca del temps perdut, que en molts aspectes és autobiogràfica i que originàriament es va publicar en set volums.