"Hem d’acostar-nos més a València" podria haver estat un llibre editat per Joan Fuster. De fet, va ser ell mateix qui, fa molts anys, va proposar a Eliseu Climent una antologia d’escrits de Josep Pla sobre el País Valencià, fins i tot en va redactar un esquema en un full, malauradament perdut. Aquest llibre parteix d’una hipòtesi traçada per Antoni Martí Monterde sobre com hauria pogut ser aquell llibre.

Encara que sembli una antologia, en aquestes pàgines hi trobem un itinerari, una visió literària i de vegades intel·lectual de paisatges, obres i noms valencians, un desig de construir una relació més intensa i un gran diàleg entre els dos escriptors catalans més decisius del segle XX, que, amb la seva relació, van donar pàgines, idees i projectes clau per al nostre país. Tal com va dir l’empordanès en una entrevista l’any 1971, quan li van preguntar sobre la idea de Països Catalans, «el senyor Conqueridor, en Jaume, va portar a València dues menes de gents. Aragonesos i catalans. Als catalans els va donar el litoral fins a Guardamar. El límit de la Catalunya històrica és Guardamar pel Sud i Salses, al Rosselló, pel Nord».

Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 – Llofriu, 1981) fou el prosista català més important del segle XX. Va ser una figura clau en l’eclosió del periodisme literari català de les primeres dècades del segle XX, se centrà en el memorialisme, la literatura de viatges i la confecció de biografies. Tot plegat per convergir, ja durant els anys del franquisme, en un projecte intel·lectual en què l’escriptura era literatura contra l’oblit per tal de salvaguardar la memòria d’un món català sempre a punt de desaparèixer. Els 46 volums del seu darrer projecte d’obra completa, a Destino, en són la prova més evident.