El Diari 1952-1960 és, probablement, el màxim exponent de l’assagisme literari de Joan Fuster i la millor porta d’entrada a la seva obra. Concebut no pròpiament com un dietari íntim, sinó com un espai en què pot desenvolupar la seva literatura d’idees, l’estructura flexible i fragmentària d’aquest llibre respon justament a la tensió entre aquests dos elements bàsics: assagisme i dietarisme.

Al llarg d’aquestes pàgines es pot trobar el Fuster més incisiu, irònic i intel·ligent: el que s’interroga, s’assaja, fa provatures de resposta i suscita nous interrogants a qüestions enormement variades: de crítica literària a la concepció del paisatge, de notes sobre art o música a reflexions sobre la figura de l’intel·lectual europeu, d’indagacions sobre el concepte de nacionalisme a la interrogació sobre qualsevol element de la vida quotidiana. Tot plegat, doncs, fa del Diari 1952-1960 una obra fonamental de l’assagisme català contemporani.