Jean-Baptiste Clamence és un complet egoista. Un home enamorat d?ell mateix. Fins que un esdeveniment capgira la seva vida: un vespre, tornant a casa, Jean-Baptiste passa per un pont des d?on presencia com una noia es llança a l?aigua. Ell no fa res per ajudar-la. Des d?aquest moment, la sensació de culpa augmenta fins a convertir-se en una obsessió. L?incident l?ha abocat a plantejar-se tota la seva existència, que ara jutja com a inútil i pretenciosa. Ja no aguanta més. Una nit, confessa la seva història en un bar d?Amsterdam

La caiguda és l?obra mestra de Camus. La brevetat de la novel·la representa inversament la qualitat de les paraules impreses. The Artifice
La brevetat de la novel·la representa inversament la qualitat de les paraules impreses. Mentre es llegeix, es pot notar l?esforç meticulós que Camus va posar en aquesta obra mestra meravellosament fosca. The Artifice

El que ens ensenya La caiguda és que mai estarem lliures dels judicis. En l?era dels mitjans de masses, amb les vides personals d?altres impreses en les cobertes dels periòdics i les revistes, tenim un sentiment de justificació a l?hora de formar-nos opinions [sobre els altres]. The Artifice

Rellegint l?última novel·la que Albert Camus va publicar en vida, em venen dues reflexions: la primera, que encara és excel·lent; la segona, que m?alegro d?haver-me-la trobat quan ho vaig fer, és a dir, a l?adolescència. És difícil imaginar que La caiguda pugui tenir el mateix impacte en una persona en la trentena que en un adolescent. Irish Times

El mode irònic, sobre el qual està escrit aquest llibre, és potser el que li atorga una crueltat addicional, amb un rerefons d'una lucidesa terrible.
Le Figaro

"Camus és l'acusat, el seu propi fiscal i el defensor. La caiguda es podria haver anomenat ?El judici final?.'
Olivier Todd