Una història d’amor impossible durant la tercera guerra carlista. Una princesa enamorada, un samurai disposat a tot per ajudar-la.

La història poc coneguda de dos personatges rebels: una jove aristòcrata que es revolta contra les imposicions al seu sexe i un guerrer vingut de l’extrem del món amb l’ànima commocionada per la guerra.

Blanca, la jove cunyada del pretendent carlí a la corona d’Espanya, decideix aprendre esgrima per poder lluitar al costat del seu marit en la campanya de Catalunya. Són els anys de la tercera carlinada. Okita Sõji, l’últim bushi de la guàrdia del shõgun, al Japó, es refugia a prop de Perpinyà, a casa de l’oficial francès que el va salvar de la desfeta. Ell li farà de mestre. Tots dos, la princesa i el samurai, penetraran a les aspres terres de la Garrotxa per enfrontar-se als seus respectius destins.

La doble vida d’Okita Sõji és una novel·la basada en la vida de dos personatges històrics excepcionals que parla de coratge i superació, també de lleialtat, amor i honor. Retrata amb delicadesa i mestria un xoc de cultures sorprenent i ens introdueix de ple als camins de la Garrotxa de finals del segle xix.

Una història d’amor impossible durant la tercera guerra carlista. Una princesa enamorada, un samurai disposat a tot per ajudar-la.

Novel·lista, autor teatral i traductor. Les seves obres dramàtiques -traduïdes a més d’una desena de llengües- han estat estrenades i publicades a diversos països d'Europa i Amèrica. Com a novel·lista, ha publicat la trilogia fantàstica Kàrvadan: La llegenda de l'impostor (2012), Sota l'ombra del drac de pedra (2014) i De la sang dels blaus (2016). També, en castellà, El jinete de Pegaso (2017).    Entre les seves obres dramàtiques, destaquen Temptació, estrenada l'any 2004 al Teatre Nacional de Catalunya i al Burgtheater de Viena, també amb muntatges a França, Alemanya, Itàlia, Turquia, Txèquia, Iran o Grècia; Combat (1995-1998), estrenada i publicada també a diversos països d'Europa i Amèrica; Suite (premi SGAE 1999); Oasi (premi Josep Amatller 2002), Trànsits (2006-07), Oblidar Barcelona (premi Born 2008), Zoom (premi 14 d'abril 2009), Nòmades (premi Octubre 2019) i Still Life. Monroe-Lamarr (premi Roda, 2018), que es va estrenar al TNC la temporada 2019-2020. Ha publicat recentment el volum del seu Teatre reunit. Carles Batlle (Arola, 2021). Com a assagista ha escrit, entre altres, Adrià Gual (1891-1902): per un teatre simbolista (premi Crítica Serra d’Or, 2002) i El drama intempestiu. Per a una escriptura dramàtica “contemporània”, Barcelona, Angle editorial/IT, 2020, també publicat en castellà a Mèxic (Paso de Gato) i en francès a París (Circé, en premsa). Batlle ha estat director de l'"Obrador", espai d'experimentació i creació dramatúrgiques, de la Sala Beckett de Barcelona entre 2003 i 2009 i director de la revista teatral Pausa durant més de deu anys (fins al 2017). Entre el 1998 i el 2005 va ser membre del Consell Assessor del TNC. És professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a l'Institut del Teatre de Barcelona i a la UAB. Ha estat director de Serveis Culturals de l'Institut del Teatre entre 2016 i 2022. És director de la revista acadèmica Estudis Escènics.