«I tot d?una ens veiérem precipitats en l?abraçada de la cascada i un abisme s?obrí en ella per a rebre?ns. Però sorgí al nostre pas una figura humana velada, les proporcions de la qual eren molt més grans que les de qualsevol habitant de la terra. I la pell d?aquella figura tenia la perfecta blancor de la neu...» Els misteriosos i suggestius punts suspensius amb què acaba l?estranya i fascinant narració de Les aventures d?Arthur Gordon Pym (1838) han inquietat molts crítics i han temptat de manera irresistible encara més escriptors. Mentre que Jules Veme, a Le sphinx des glaces, intenta d?aclarir-ne el misteri i proporciona un final a l?enigma de Poe, H. P. Lovecraft no cau en aquest error i dona una continuïtat a allò que en el gran mestre nord-americà restava suspès en l?horror fantàstic, mitjançant l?enfrontament entre el blanc i el negre. Efectivament, amb A les muntanyes de la follia, Lovecraft aconsegueix una excel·lent novel·la a meitat de camí entre la novel·la de terror decimonònica i la ja consolidada novel·la de ciència-ficció.

Howard Phillips Lovecraft (Providence, 1890 - 1937). La seva vida va estar marcada per nombroses dissorts i per una solitud que només va saber pal·liar a través d?una intensíssima activitat epistolar. Lovecraft cercava obsessivament «la
perfecció de l?horror», i el va assolir amb el conreu d?un estil propi: l?horror còsmic, que conté elements de ciència-ficció, una mitologia pròpia i una perspectiva basada en la creació d?ambients ominosos i abismes siderals. Tot i que en vida només va ser admirat per una minoria, amb el pas del temps els seus escrits han aconseguit l?objectiu perseguit per l?autor ?segons Michel Houellebecq? de «portar el lector a un estat de fascinació». Avui, les seves creacions terrorífiques són conegudes globalment i els seus Mites de Cthulhu, desenvolupats per les generacions posteriors d?escriptors de terror, continuen vigents.