Antígona s’enfronta al dubte de ser fidel a les seves creences més íntimes, que l’obliguen a enterrar el seu difunt germà Polinices, o obeir la llei pública de Tebes recentment promulgada pel nou rei d’aquesta ciutat, el seu oncle Creont, que castiga la greu ofensa de Polinices contra Tebes tot prohibint dràsticament el seu enterrament. Qui desobeeixi aquesta llei serà condemnat a mort. Però inesperadament Antígona, una dona jove, gairebé una nena, la desobeeix obertament, heroicament, virilment, sabent molt bé que això li costarà la vida.

"Antígona" planteja qüestions de dret i de moral que són tan rabiosament vigents avui com fa més de dos mil anys. La contraposició entre l’ordre cívic, d’una banda, i l’imperatiu familiar i religiós, d’altra banda, és el gran tema debatut en aquesta tragèdia, sens dubte, però una lectura contemporània ens porta igualment a reflexionar sobre la (im)pertinència de les desobediències civils, sobre la llibertat dels individus i el totalitarisme dels estats, sobre la democràcia i la tirania, sobre el significat de les guerres i la força de l’amor, sobre els rols de gènere i els rols d’edat, i ens porta, en definitiva, a mirar-nos de nou al mirall, com a éssers humans i com a societat.

Traducció de Joan Ferrer Gràcia. Introducció de Meritxell Blay.