Quan un ésser estimat desapareix de la nostra vida, com conciliar la necessitat d’oblidar amb el fort desig de no fer-ho mai? Com conjugar el record i l’oblit de la millor manera possible? Què és el que fa durar, sovint incomprensiblement, l’amor en una parella? Són les preguntes que es planteja una dona de quaranta-tres anys al llarg d’aquestes pàgines mentre, amb humor i vitalitat, fa un repàs de la singular personalitat de l’home amb qui va conviure durant setze anys, les anècdotes que van envoltar la seva relació, els viatges, l’adopció de la seva filla, la complicitat intel·lectual que es va crear entre tots dos...

Una novel·la que és un singular tractat del dol i un intent de reconstruir la presència de la persona desapareguda amb paraules i humor, les úniques armes que poden guanyar la partida a la mort.

Imma Monsó (Lleida, 1959) és autora de vuit novel·les, tres reculls de contes, un parell de llibres per a joves i una crònica. Ha guanyat els premis Prudenci Bertrana i Cavall Verd per Com unes vacances (1998); Ciutat de Barcelona per Millor que no m’ho expliquis (2003); Salambó, Maria Àngels Anglada, Terenci Moix i Scrivere Per Amore per Un home de paraula (2006), i Ramon Llull per La dona veloç (2012). L’any 2013 va obtenir el Premi Nacional de Cultura. La seva obra ha estat traduïda al francès, l’anglès i l’italià, entre altres llengües. Col·labora habitualment a La Vanguardia.