No sabem fins quan l’obra de Charles Bukowski (1920-1994) seguirà sortint il·lesa de les esparracades del neopuritanisme progressista intolerant, ni sabem com ni per què ha perdurat indemne a les croades de l’escola del ressentiment, però la veritat és que tot i que en algun moment del passat més immediat aquesta obra hagi pogut semblar l’expressió d’un autorestantís, un referent quasi patètic de la llibertat amb què s’expressava el món en la darrera part del segle que ens precedeix, Bukowski se...