El catorzè cas de l'exinspector Mascarell transcorre a la Barcelona del 1952, en una investigació amb un final apoteòsic. Molt més que una novel·la negra.

Abril del 1952. En Miquel Mascarell i en David Fortuny reben a la seva agència de detectius la visita de Montserrat, una vídua de guerra. O no tan vídua: la dona no està segura que el seu marit hagi mort i vol confirmar-ho per poder-se tornar a casar «com Déu mana».

Han passat 13 anys des del final de la Guerra Civil i gairebé no queden testimonis dels últims dies en que Benito García va donar senyals de vida. La investigació se centra no només en ell, sinó també en la del grup d'amics que, el 1936, van marxar a lluitar per la democràcia i van morir en mans d'una dictadura. Tots? No, queden alguns dels implicats amb qui començar a remoure el passat. Un passat ple de sorpreses que els farà viatjar amb la moto d'en David per alguns llocs on es va combatre durant les agonies de la guerra. ¿És viu en Benito Garcia? I si ho és, per què no ha donat senyals de vida en tretze anys? En Miquel i en David descobriran un secret transcendental en una història apassionant d'amor i redempció amb un dels finals més sorprenents de la sèrie.

La crítica ha dicho:
«Els casos d'en Miquel Mascarell estan pràcticament mil·limetrats».
Toni Polo, El País

«No només és un encert en la novel·la policíaca espanyola, sinó també una recreació formidable d'uns anys dels quals hi ha molt poca narrativa, i molt menys crítica social».
Irene Dalmases, Agencia EFE

«Tant de bo tinguem Mascarell per a molt més temps. És història viva».
Lilian Neuman, La Vanguardia

«Una novel·la policíaca clàssica, impregnada d'un gust negre i amarg, que s'alça com alguna cosa més que un entreteniment de qualitat emmarcat en un moment dolorós de la nostra història recent».
David Yagüe

«L'estil de l'autor, com sempre, és tan personal i addictiu que fa que la lectura flueixi i el ritme no decaigui. Sierra i Fabra és un escriptor d'acció».
Marío Dolores García Pastor, Anika Entre Libros

«Si hi ha alguna cosa que caracteritzi la sèrie Mascarell, escrita per Sierra i Fabra, és l'ambientació tan encertada de les trames».
Ricardo Bosque, revista Calibre.38

«En Mascarell està completament arrelat en la història negra d'aquest país..., en la novel·la negra d'aquest país».
Interrobang

«Les novel·les de l'exinspector Mascarell són molt més que unes simples novel·les policíaques. Moltíssim més que això».
Fernando Baeta, El Español

«En Miquel Mascarell és un d'aquests personatges que es transcendeixen a si mateixos i deixen de ser herois de paper per convertir-se pràcticament en persones de carn i ossos, tot gràcies a la seva humanitat i al seu impacte en els lectors».
Anabel Sáiz Ripoll, Top Cultural

«Si una cosa tenim clara els amants de la bona literatura policíaca és que llegir Jordi Sierra i Fabra és sinònim de gaudir de qualitat literària. Llarga vida a l'inspector Mascarell!».
Daniel González, blog Asesinato en la Página 13

Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) és un dels autors més llegits i més populars del panorama literari espanyol i, amb més de dotze milions de llibres venuts i quaranta premis literaris a tots dos costats de l'Atlàntic, un dels més sorprenents per la versatilitat de la seva obra, que abraça tots els gèneres. Viatger impenitent, circumstància que nodreix bona part de la seva extensa producció, i compromès amb la realitat, ha creat la Fundació Jordi Sierra i Fabra, a Espanya, i la Fundació Taller de Letras Jordi Sierra i Fabra, a Colòmbia, per impulsar la lectura i ajudar escriptors joves a fer les primeres passes (anualment atorga el premi literari que duu el seu nom a un autor menor de divuit anys). Per aquesta tasca social, les seves fundacions van merèixer el Premi IBBY-Asahi de Promoción de la Lectura l'any 2010, màxim guardó internacional en la matèria, i el 2015 la Fundació Jordi Sierra i Fabra va ser condecorada amb la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona en reconeixement a la seva tasca. PremioNacional de Literatura Juvenil el 2007 i dues vegades candidat al Premi Andersen, Sierra i Fabra va rebre també el 2012 el Premio Cervantes Chico com a reconeixement als seus quaranta-cinc anys de vida professional i, el 2013, el Premio Iberoamericano de Literatura, per l'aportació de la seva obra i la seva figura a la narrativa llatinoamericana. L'any 2017 va merèixer, a més, la Medalla de Oro de las Artes per la mateixa raó.