Al·legat a favor de la tradició cultural d’Occident i contra el presentisme desmemoriat.

Quins són els efectes de l’actual acceleració dels temps? De quina manera ens escurça la memòria i ens desvincula de les formes del passat? Aquestes preguntes bateguen en l’últim llibre de Valentí Puig, un assaig literari que passa d’escenes concretes vistes amb una mirada satírica –el guirigall d’un tren de rodalia, els cambrers amb camisa negra, el llenguatge corporal, el sensecorbatisme, el tuteig indiscriminat– a una especulació sobre com i per què els costums i les formes socials han canviat tant i tan de pressa. Valentí Puig fa servir les armes de novel·lista i d’assagista per fer aquest retrat d’una societat occidental que ha perdut el passat i, alhora, el sentit del seu present.

Valentí Puig (Palma de Mallorca, 1949) es va donar a conèixer com a prosista amb el dietari Bosc endins (1982) i les narracions de Dones que fumen (1983). Amb més de trenta llibres publicats, la seva obra literària abraça pràcticament tots els gèneres, de la poesia a la novel·la, passant per l'assaig periodístic i literari. L'últim llibre de poemes és Altes valls (2010). En el camp de l'assaig, cal remarcar títols com L'home de l'abric (Premi Josep Pla 1998), Annus horribilis (1993) o L'os de Cuvier (2004). La seva obra novel·lística comprèn les següents obres: Complot (1986), Somni Delta (premi Ramon Llull 1987), Primera fuga (1997), La gran rutina (premi Sant Joan 2007) i Barcelona cau (2012).