El creixement de les dretes populistes, la necessitat o dependència de les xarxes socials, la vigilància permanent «per la seva seguretat» o l'estat del benestar com a aspiració 'per generar riquesa, no per repartir-la' són alguns dels temes dels que parteix Polititzacions del malestar per entreveure com es polititza el desassossec o l'angoixa.

Polititzacions del malestar sorgeix de la voluntat d'aprofundir en el malestar des dels processos creatius, per mitjà de diverses experiències artístiques que dibuixen el malestar en la seva dimensió política, col·lectiva, retornant a la societat el que aquesta invisibilitza. D'aquesta manera, es combaten les promeses inabastables de llibertat, prosperitat i felicitat en contrast amb el tractament dels estats d'ànim que no s'accepten socialment: tristesa, ràbia, fàstic, còlera, histèria; amb la medicació com a única alternativa.

La present mostra proposa una aproximació a diferents projectes i accions dels artistes Rufino Mesa, Enmedio, Virginia G. Del Pino, Ulla Blanca Lima i Nora Ancarola. Es completa amb les aportacions en forma d'articles i entrevistes d'Amador Fernández-Savater, Espai en Blanc, BAR Project, Martí Peran, Alfonso Levy, Laura Mercader, Manuel Delgado, Pere Salabert, Joan M. Minguet, Elsa Plaza i Tania Alba 'que analitza onze projectes artístics més' amb la finalitat d'exposar i compartir la gestió del desassossec, de la vulnerabilitat, sent essencial en tots ells el procés, el compromís i una dimensió col·laborativa.

Daniel Gasol
(Valls, 1983). Viu i treballa a Barcelona. És doctor en Estudis avançats en produccions artístiques i recerca (2014), amb la tesi «Art emergent: creació a Barcelona» i màster en Produccions artístiques i recerca a la Universitat de Barcelona. Escriu a les revistes Arte y Parte i Bonart. Actualment, combina la seva tasca com investigador i artista, desenvolupant treballs on planteja la idea de poder, medis de comunicació i postveritat des de la quotidianitat narrativa.

Laia Manonelles Moner
(Lleida, 1976). És doctora en Història de l'art per la Universitat de Barcelona, on actualment és professora agregada interina. És membre dels grups de recerca AASD i Interasia. Centra la seva recerca en l'art d'acció i l'art experimental a la Xina. Una mostra d'aquests estudis són els llibres Arte experimental en China, conversaciones con artistas (Edicions Bellaterra, 2011) i La construcción de la(s) historia(s) del arte contemporáneo en China: conversaciones con comisarios, historiadores y críticos (Edicions Bellaterra, 2017).

Nora Ancarola
(Buenos Aires, 1955). És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Artista visual, viu i treballa a Barcelona des de l'any 1978. A partir de l'any 1998 dirigeix junt amb Marga Ximenez MX ESPAI 1010, espai d'art contemporani de Barcelona, amb la qual també crea MX Edicions 1010 en 2004, que va rebre el Premi a les Iniciatives de l'Associació de Crítics d'Art de Catalunya el 2008. Ha rebut diversos premis i beques i el seu treball professional es realitza en una línia de producció independent i d'investigació.

«Una bona estratègia política seria la política del benestar; no parlar més del malestar. Això és molt masculí; fem política del benestar I fixa't que, ja simbòlicament, ens situem en un altre lloc, comencem a parlar de què és el que ens fa feliços i felices, i jo ho prefereixo.»
Laura Mercader