Tothom sabia que havia de passar, però ningú ho esperava. No encara. No d’aquesta manera. Però és en el clarobscur que sorgeixen els monstres.  Res és més esfereïdor que allò desconegut, ocult i sense forma. I alhora, com saben bé tots els grans mestres del terror, res no ens atreu amb tanta força.

És per això que sentim la imperiosa necessitat d’explicar-nos el moviment 15-M. Necessitem etiquetar, classificar sota alguna de les categories familiars tot allò que ha passat en els mesos que van d’abril a juny. Perquè ara ha succeït l’inesperat, i no pas fa un any, o l’any vinent? De quina manera ha passat? Qui ho ha endegat? El moviment, dotat d’una poc habitual intel·ligència col·lectiva, es resisteix hàbilment a ser explicat completament i ens obliga, per fi, a aventurar-nos fora de la nostra zona de confort.

Aquest és un llibre elaborat amb urgència, sí, perquè és un llibre urgent. Parteix de l’anàlisi de la progressiva presa de consciència respecte a la transcendència històrica de la cruïlla en què es troba la nostra societat, de les confluències i les aliances socials que han fet possible el naixement del moviment que ha sacsejat la vida política del país. Ho fa per tal d’aventurar algunes de les perspectives que s’obren per a aquest i a partir d’aquest. Però sobretot ho fa per tal d’apuntar algunes tesis que puguin ser útils al necessari procés de reconstrucció d’una esquerra ensems combativa i eficaç.

Assumir com a inevitable un futur fonamentat en la destrucció del comú suposaria una immensa derrota col·lectiva. Els mesos que van d’abril a juny han suposat l’inici d’un moviment que impugna aquesta inèrcia i reclama més i millor democràcia.

Ara correspon, a totes les persones que estan convençudes que, col·lectivament, podem organitzar la convivència en societat sobre unes noves bases radicalment democràtiques i, per tant, igualitàries i solidàries, eixamplar els  estrets marges en què ens han acostumat a concebre allò imaginable i possible.