Res no és personal és un llarg poema en quatre parts. El predomini d?elements que tenen l?aparença d?un relat biogràfic fragmentari li dona unitat.

Escrit en octosíl·labs, l?autor, a mig camí de la vida, quan s?apropa als cinquanta anys, mira enrere i es fa una sèrie de preguntes, des d?una mirada sovint desvalguda i precària, que recorda sempre la condició mortal de l?ésser humà i el neguit que provoca l?essència inèdita i transitòria de cada instant viscut.

Un bell i torbador poema que, mentre dispara flaixos de vida, ens porta a la memòria la infància i l?adolescència, la descoberta del desig i els misteris de l?amor. Trossos de passat que s'escolen entre geografies diverses i que es projecten també cap al present i el futur, on el que transcendeix més, paradoxalment, perviu en els instants més íntims i personals.