En l'enorme varietat de cultures i formes de vida, tota existència humana ha estat (i continua essent), en termes religiosos o profans, conscientment o inconscientment, un intent, un experiment, una aposta per sortir del laberint, que és la mateixa vida humana. Però és important no oblidar, com subratllava Michel Foucault, que «el laberint, més que el lloc on un es perd, és el lloc d'on un sempre surt perdut». D'alguna manera, el persistent desig de sortir-ne ja n'és la sortida.

D'una manera molt semblant al que s'esdevé amb el mite del paradís retrobat, l'engany suprem que amaga el laberint de tota existència humana és la creació d'un fals autoconvenciment segons el qual un ja n'ha sortit. Aleshores, amb una mena de fictícia immunitat entre ingènua i pretensiosa, un creu que ja es troba més enllà de les proves, dels paranys, de les pors, de les il·lusions que, per sort o per desgràcia, positivament o negativament, solen ser la matèria primera i més visible de la vida quotidiana d'homes i dones. "In statu viæ", però, la sortida veritable i real del laberint que és sempre la nostra existència concreta no deixa de ser mai un interrogant amb respostes, si n'hi ha, que no són sinó noves preguntes amb renovellades resposta-preguntes.

LLUÍS DUCH (Barcelona, 1936 - Montserrat, 2018) és una de les veus més singulars del pensament català contemporani. Doctor en antropologia i teologia per la Universitat de Tübingen, va impartir docència al Monestir de Montserrat, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Nacio­nal Autòno­ma de Mèxic, entre altres institucions acadèmiques. L?any 1963 professa com a monjo de Montserrat. És autor de més de cinquanta llibres i opuscles i de més de tres-cents articles i col·laboracions en obres col·lectives. A Fragmenta ha publicat Religió i comunicació (2010), Religión y política (2014) i L'exili de Déu (2017), i ha tingut cura de l'edició del llibre Moisès i Aaron, d'Arnold Schönberg (2012). La seva dilatada trajectòria intel·lectual fou reconeguda i estudiada al llibre d'homenatge Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch (Fragmenta, 2011). El 2011 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi.