Al cor del comú hi ha el rebuig dels privilegis: «ens cal deslliurar-nos de la interiorització de les relacions i els valors capitalistes de manera que el comú no defineixi només les nostres relacions de propietat sinó també les relacions amb nosaltres i els altres.». La reproducció d’un ésser humà no és només un projecte col·lectiu, sinó que és la feina que demana més esforç de totes.Ens informa que «les dones són les agricultores de subsistència del món. A l’Àfrica produïen el 80 % dels aliments que consumeixen les persones». Les dones són les custòdies de la terra i de la riquesa comunal.També són «les teixidores de la memòria». Es mira el cos com a part d’un conjunt amb la terra, com si tots dos posseïssin memòria històrica i tots dos estiguessin implicats en l’alliberament.