Josep Dalmau ha estat, i encara és, un sacerdot irrepetible i un personatge absolutament lliure. Un capellà que ha intervingut en política, que ha criticat obertament l'autoritarisme de l'Església oficial, que ha topat de manera sovintejada amb els bisbes, que ha defensat les posicions alternatives de les comunitats de base, que ha practicat des de sempre l'ecumenisme religiós, que va participar activament en el debat d'acostament entre cristians i marxistes en la dècada dels seixanta, i que ha estat processat i condemnat diverses vegades per problemes civicopastorals. Des de fa més de cinquanta anys és rector de Gallifa, on ha creat el santuari de la Mare de Déu de l'Ecologia.
Amb un estil àgil i amè, aquest primer volum de les seves memòries evoca, amb una pila d'anècdotes, el temps d'infantesa i joventut de Josep Dalmau, els anys de formació i les primeres actuacions polèmiques com a sacerdot. El volum es tanca amb la famosa manifestació de capellans contra la tortura, a Barcelona, l'any 1969.