Els madrilenys tenen una vocació i una convicció: Madrid és la capital d’una “España, una, grande y libre”. I punt. No hi ha res tan decebedor, a Madrid, com parlar sobre els noms de les coses. El substantiu nació i l’adjectiu nacional permeten mesurar les distàncies realment existents entre la persona que s’ha bellugat per Catalunya i la que ha fet arrels a Madrid.
L’afirmació voluntarista, i extraconstitucional, de “Som una nació” topa, una vegada i una altra, amb la RENFE o l’ONCE o l’INI on la lletra “ena” vol dir que la xarxa de trens “nacional” és espanyola i prou, que els cecs o invidents susciten “il.lusions” espanyoles, que la indústria té un institut de tot l’Estat i que la “Audiencia Nacional” no té límits ni autonòmics ni provincials.