Queixals trencats a destemps, un exmarit a qui cal cuidar, uns veïns ressorgits de les flames, l'extirpació d'un mioma, l'espera del retorn d'un desaparegut. Els personatges d'aquests relats es troben en aquell moment d'inflexió on sembla que tot està a punt d'esmicolar-se, quan la rutina s'ensorra i s'intensifica el diàleg entre l'emoció i la raó. Sense concessions ni filtres, l'autora observa la línia que separa l'amor del dolor, una frontera gairebé imperceptible que determina les accions dels que decideixen ser fidels a ells mateixos encara que sigui contra la moral establerta.

Aquest volum mostra l'obra d'una autora descarnada que treballa amb la matèria del que ens fa humans i d'allò que ens allunya de ser-ho. Incisiva, elegant i original, aconsegueix sorprendre'ns a cada pàgina.

«L?escriptora alterna llums i ombres oferint una literatura d?alt nivell en un llibre que s?anticipa a les contradiccions i els dubtes que tenallen l?ésser humà contemporani.» Jurat Premis Euskadi.

«La narrativa d?Eider Rodriguez és com el ronc d?un gat: tot just quan ens apropem als seus relats i es deixen acaronar, se?ns escapen de nou perquè els personatges continuïn amb les seves vides, deixant-nos amb la sensació que, almenys, hem pogut establir contacte amb ells i conèixer les seves necessitats.» José A. Muñoz, Revista de Letras.

«Un recull de relats que reflecteixen la societat actual per fora i per dins, en les interaccions entre persones, classes i cultures, però també en la seva interioritat, els sentiments i les reaccions de cada un dels seus components.» Lidia Casado, Juntando más letras

«Amb un estil nu i inclement, les històries que el llibre ofereix s?endinsen en els personatges per parlar-nos de les seves pulsions més baixes i vergonyoses. [...] Sense lloc per a la pietat, el llibre desentranya d?una manera senzilla i elegant aquella cara de nosaltres mateixos que mirem d?ocultar [...] i amb això fa un retrat social on cada detall es conforma com una passa dins del laberint d?allò que anomenem ànima.» Lecturalia.

«Si a la narració breu se li exigeix alhora la intensitat i la força d?un poema, Eider Rodriguez mostra un estrany domini en la presentació de trames que va fer que la seva obra fos una agradable sorpresa dins la narrativa basca des del moment de la seva aparició en escena.» Jon Kortazar, El País.

«La prosa d?Eider Rodriguez actua com pluja fina: primer, la notem pessigant-nos subtilment la roba; després, clavant-se com agulles amb un dolor suau, i aquesta lleugeresa és la que ens convenç de no protegir-nos amb un paraigua i la culpable que ens amari fins als ossos i que ens inventem la febre. Els relats d?Eider Rodriguez [...] mullen i es mullen.» Elena Medel, 20 Minutos.

«M?han entusiasmat. [...] Sense trucs, sense prestidigitació, sense treure?s de la màniga l?as d?un final sorprenent, com és (mal) costum en els relats. Són contes que no esperen la salvació per mitjà del desenllaç. No necessiten que el sacrifici de la veritat a la bellesa els redimeixi. No busquen la reconciliació, sinó la devolució de la vida.» Rafael Reig, ABC.

«Si els mèrits fossin valorats en la seva mesura justa, Eider Rodriguez seria considerada una de les nostres millors contistes: sap mostrar la complexitat en poques paraules [...]. Ens reconeixem en els seus relats, en els problemes dentals dels seus personatges, en la seva relació amb els veïns o, sobretot, amb les seves parelles i amb aquesta societat salvatge que ens envolta.» Recaredo Veredas, Culturamas.

«No són retorçats els relats, sinó els personatges. Meravellosament retorçats, perquè en algun moment fan el que no han de fer, o almenys el que el lector no espera que facin. Es tracta de personatges que pels seus actes o les seves decisions se surten de la moral habitual, són poc convencionals, i tot i així segueixen fidels als seus sentiments. I d?aquí surt la grata sorpresa, la sensació que el relat s?allargassa fins a escapar del pur costumisme i ens mostra el món personal de l?autora.» Juana Cortés Amunarriz, Culturamas.

«Un cor massa gran també ofereix sis exercicis d?immersió en les vides quotidianes d?uns personatges que cuiden com poden d?ells mateixos, que miren de tenir cura dels altres, també com poden, i que avancen a cop de revelacions.» Pompas de papel, Radio Euskadi.

«Aquests relats, que en alguns casos neixen de situacions kafkianes, són l?espai per a diverses reflexions: sobre una antiga relació, sobre la resposta a les conseqüències d?un accident o d?una malaltia... Són històries plenes de força arrelades en els personatges. Personatges que tiren endavant sigui com sigui.» Gremi de Llibreters de Guipúscoa, premi Euskadi de Plata.

«Trobem la mirada inconfusible de l?autora, que s?atura en els conflictes i les contradiccions dels personatges, que no ressegueix el costat amable de les coses, i que no prejutja a l?hora d?escollir els temes.» Félix Linares i Kike Martín, Radio Euskadi.

Eider Rodriguez (Errenteria, 1977) és escriptora, periodista i guionista. Ha estat editora en basc de l'editorial Txalaparta i avui dia treballa com a professora al Departament de Llengua i Literatura de la Universitat del País Basc. L'any 2018 va obtenir el premi Euskadi de Plata, atorgat pels llibreters de Guipúscoa, per Un cor massa gran, i juntament amb l'il·lustrador Julen Ribas el premi Euskadi de literatura infantil i juvenil pel còmic Santa familia (Euskal Herriko Ikastolak, 2017). Amb el llibre Katu jendea (Elkar, 2010) va obtenir la beca de creació literària Igartza per a escriptors novells, una de les més importants del País Basc, i el premi Zazpi Kale de la Fira del Llibre de Bilbao (2011). Considerada una de les escriptores més impactants de les lletres basques, ha desenvolupat gran part de la seva carrera en aquesta llengua i actualment viu a Hendaia.