Una de les millors divulgadores de la literatura grega a casa nostra, a més de gran poeta, Maria Àngels Anglada, havia afirmat en alguna ocasió que, sense el mite grec, hauríem de renunciar a una part important de la nostra lírica. I realment és així. Són molts els poetes catalans que s’han sentit seduïts per la deixa del geni grec, en l’encertada expressió del mallorquí Miquel Costa i Llobera, i que amb les seves obres reivindiquen calladament les irrenunciables arrels clàssiques de la nostra cultura. Verdaguer, llindar de tantes coses, és el primer de la vuitantena llarga de poetes procedents de tots els racons on es parla encara el bell catalanesch de Muntaner, des del País Valencià i les Illes fins al Rosselló, l’Alguer i, naturalment, el Principat, i que sumen més de dos-cents poemes. A les pàgines que segueixen, doncs, se succeeixen les més variades interpretacions dels principals mites grecs, records de pobles i de ciutats, i fins i tot referències a episodis i autors rellevants de la història i la literatura grega, tant antiga com moderna, sense oblidar la medieval o bizantina, impregnada d’aquella llum daurada que ens segueix captivant, tants segles després. El lector té davant dels ulls, per tant, tot un ric mosaic de temes i d’autors, per les tessel·les del qual esperem que pugui moure’s còmodament, sigui per conèixer les originals versions que d’ells han fet els nostres poetes o per visitar, amb uns altres ulls, la geografia mítica de Grècia, que és, al capdavall, també la nostra.