De les sis belles arts clàssiques, Pere Orpí ha exercit la música tocant de jovenet el trombó amb la banda municipal de Capdepera i cantant en diversos grups corals, ha exercit la dansa participant amb l’agrupació de ball de pagès del seu poble i en balls oberts, ha exercit la pintura fent exposicions a l’oli i a l’aquarel·la, però sobretot la bella art que millor defineix el seu tarannà és la literatura en la seva expressió més excelsa com és la poesia. I quan un poeta té sentit musical, a més de gaudir del seu lèxic alhora planer i noble, de la riquesa de la seva inspiració, de les seves imatges, símbols i metàfores, els seus versos es veuen enriquits amb la cadència del ritme. En aquesta publicació, Pere Orpí Ferrer ha volgut reunir en un sol volum tots els seus versos que han estat musicats. I és que sovint, sobretot quan una cançó es fa popular, més fàcilment ens recordam de l’autor de la música, que no de l’autor de la lletra. És un deure de justícia per part de la llengua catalana de Mallorca, de la societat en general i sobretot de l’Església reconèixer l’autoria de tantes lletres de cançons, que habitualment canten moltes de comunitats cristianes i molts de grups diversos. Lletres que pel seu origen són de Pere Orpí, però que per prescripció d’ús ja començam a considerar com a nostres. De la presentació de Sebastià Salom