La ràpida transformació de la societat durant els darrers cinquanta anys ha deixat a un pas de l'oblit el patrimoni cultural de la pagesia. Estan a punt de desaparèixer unes formes de vida i una determinada visió del món, amb el perill que es perdi per sempre el lèxic que caracteritzava la nostra pagesia.
Miquel Pont, pagès i escriptor nascut a la Segarra, autor de llibres com Les feines de la vella pagesia (2000) i Calendari dels vells oficis (2002), ha recollit aquest bagatge cultural i lingüístic, amb la vivacitat de qui coneix de primera mà totes les feines vinculades al camp. Durant vint anys, Miquel Pont ha recorregut masies, museus i col·leccions privades per elaborar aquest valuós vocabulari il·lustrat.

Pagès tota la vida i escriptor d'ençà de la jubilació, Miquel Pont (Cervera, 1936) és un personatge singular, un home arrelat a la terra i un testimoni excepcional de la transformació de la pagesia catalana durant els darrers cinquanta anys. Ens va donar un primer tast de la seva experiència a Les feines de la vella pagesia (Proa, 2000), un llibre esplèndid i amb la virtut d'haver engrescat un grapat important de lectors. Dos anys després, va tornar amb un llibre d'història viva, Calendari dels vells oficis (Proa, 2002), en què continuava la recuperació de la memòria dels pagesos catalans i aprofundia en la reconstrucció d'unes formes de vida que a hores d'ara són gairebé perdudes.